Ruta

De llindar en llindar. Paul Celan.

PARTIRUTA

Jo els proposo, com qui no vol la cosa,
d’abocar la seva veu al carrer,
de fer un pregó i una lletania a través de l’intèrfon.
Lletania i pregó: figures de la cultura popular.
El format o dispositiu pregó: frases enllaçades, discursiu.
El format o dispositiu lletania: llista de paraules, rítmic, flux uniforme i repetitiu.
Tothom fa el seu pregó, importància de les persones
enfront de les persones importants que fan pregons,
tothom té coses importants a dir.
Tothom fa la seva lletania domèstica: paraules que suren en una casa,
paraules de la intimitat, paraules normals, banals, genuïnes, mudes,
sordes, cegues, pròpies, paraules que ningú diria que puguin conformar un
poema, veus segrestades per la literatura.
En acabat de tot, com qui no vol la cosa, cadascú fa el que vol, com ha de ser.

 

NOVA VEU ALTA

‘El  millor element estrany de la Dublinesca de Vila-Matas (el recurs del somni premonitori està més vist) són les frases enigmàtiques a l’intèrfon: “Només voldríem saber si vostè sap perquè va tornar del mar Marcel Duchamp”. Si un canal de comunicació tan vulgar i insuls també conversa literàriament, com no tindran el cap l’editor i l’autor!’ Núria Perpinyà

‘El MuVIM convierte en arte los dos siglos de patrimonio industrial valenciano. La pieza más valiosa es un interfono que comenzó a utilizarse en 1949 y que tiene un coste de 60.000 euros.’

ALTAVEUS

Pregó. Crida. En veu alta. Obrir una porta.
Intèrfon. Obrir una porta. Altaveu.
Veu pública, veu i vot, de viva veu, un filet de veu, alçar la veu, forçar la veu, a mitja veu, en veu baixa.
Donem la veu al poble! Que se senti la veu del poble!
Un altaveu dels sense veu.
‘La voz de su amo’.
Propietaris, amos, segrestadors de la veu pública, del discurs públic: artistes, polítics, periodistes, banquers, economistes, intelectuals.
Carles Santos i Brian Eno han treballat darrerament amb altaveus.
“Un altaveu de tres metres d’ample per tres metres d’alt situat enmig de l’escenari és el protagonista principal de l’obra ‘Schubertnacles humits’, de Santos. És un tòtem que s’expressa, contesta, balla i canta al mateix temps que pixa. És un homenatge a Schubert i a l’altaveu, els músics i intèrprets estan situats en una cantonada, molt a prop del públic, com si fossin els acompanyants de l’altaveu.”

FAM POÈTICA

Cada intèrfon té dos altaveus
centenars de milers d’altaveus escampats per la ciutat
centenars de milers de focus sonors
com llumetes de so escampades per tot arreu on hi ha cases, portes, portals
una instal·lació monstruosa d’altaveus
una instal·lació no-artística, gegantesca i plurifocal de objets trouvés.

BUIDAT

VAIG A FER TEORIA MUSICAL

Kurt Schwitters – Dadà – Charles Koechlin – Marcel Duchamp – Harpo Marx – John Cage – Mauricio Kagel – Joan Brossa – Fluxus – Carles Andreu – Carles Hac Mor – Carles Santos – Llorenç Barber – Ester Xargay – Bouesia.